Lluna *
i sempre lluna.
Estenc el poema
a sol i serena.
Els llençols com un
gran poema en blanc...
A la coixinera les teves inicials
brodades amb fil de pluja.
La metàfora té
fred als peus.
Al cor només la música
de la dansa de l’enyor.
Mai més no hi haurà sol de
primavera...
onatge
onatge... que la primavera sempre torna, cada any més o menys puntual, però torna... per què no ha de tornar el sol de primavera? potser no com el veus o com el recordes, però pot tornar diferent, per+o que sigui sol i que sigui de primavera. Aix... ja veig que no m'explico gaire bé...
ResponEliminaBona nit, onatge, amb lluna d'estiu.
Carme t'expliques molt bé. Sóc jo que sembro les metàfores..., i llavors tot és interpretable...
ResponEliminaBona nit amb brisa marina...
onatge
Onatge, un gust veure la mateixa lluna i llegir-te!
ResponEliminaSempre hi ha sol i lluna blava, encara que plogui dins l’ànima.
ResponEliminaDes de Sinera, amb sol i vent. Amb núvols de pluja assolellada.
Des de Sinera, amb sol i vent. Amb núvols de pluja assolellada.