dijous, 26 d’agost de 2010

Il·lusions a lloguer...


Il·lusions

a lloguer

sense contracte.

La paraula al cinquè

pis sense ascensor.

Portes tancades,

veïns mirant de reüll.


Pensaments lliures de records.

He perdut la ferradura de la sort.

Cavalls al seu pas,

crineres sense enyor.

Les sabates empolsegades,

el cabell encara humit.

Tanco els ulls i em ressona

la teva veu com un dibuix.


El plat ple de paraula,

semblava un menú sense fi,

avui el plat s’ha trencat,

els mots són de pa sec,

i el missatge un got d’aigua buit.

El rellotge sense corda,

un temps vist i no vist.


Les galtes sense camí,

només la barba gris.

Campanades de missa de diumenge.

Campanades a qualsevol

cementiri buit i gris.

Una besada al buit,

l’esperit i el núvol sec.

Palmeres que pentinen l’horitzó.

Una barca a la sort de les onades,

una cançó als llavis i les mans al timó.

Fred a les flames del mai més.

Conjugar els verbs, no va poder ser.

Tot es vestí de fred, el cafè gelat.

Aturares el somriure

i vas deixar de dibuixar.

Tot ve un dia que s’esborra,


i no es pot guardar...


onatge

16 comentaris:

  1. M'agrada retrobar la lectura de blogs...

    Il·lusions com un regal
    inesperat.
    Les paraules a la plaça
    ran de terra.
    Camins i portes obertes
    i la clau dels somnis
    recuperada.
    Pensaments lliures
    per inventar nous moments.

    Bona tarda i una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. M'he emocionat al llegir-te, potser perquè sempre cerco eternitzar el moment amb el dibuix, però hi ha tants moments desdibuixats i desaprofitats per la inconsciència...!
    Una abraçada en silenci.

    ResponSuprimeix
  3. Per això hem de viure l'instant, ara, cada instant que ens mereix la pena.

    ResponSuprimeix
  4. També és cert que per cada instant que se'ns escola de les mans en neix un de nou, en el qual encara és tot possible, ple d'il·lusions per estrenar. I així no ens sentirem mai orfes.
    Una abraçada encara amb el perfum de la vall.

    ResponSuprimeix
  5. “ Fred a les flames del mai més.”

    Quan bufa el vent del Nord, dins el cor, el fred atemoreix els sentiments deixant que regnin les flames del mai més.

    Comparteixo la teva frase, amb el teu permís. Em diu molt.

    Des de Sinera,

    ResponSuprimeix
  6. Carpe diem, tempus fugit.

    Si la vida la viviren sentint el dictat dels sentiments del moment, aconseguiriem una felicitat molt més autèntica.

    Des del bosc

    ResponSuprimeix
  7. Carme ben tornada siguis que el silenci de les estrelles et beneeixi.

    Des del far una mica de brisa.
    onatge

    ResponSuprimeix
  8. maijo visca l'emoció fruit del maridatge entre dibuix i paraula...

    Des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix
  9. noves flors mentre hi hagi flors hi haurà pètals que ens abrigaran l'ara i aquí...

    Des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix
  10. galionar tota certesa té la seva incertesa... Et desijto que gaudeixis del clima de la vall...

    Des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix
  11. Maria Consol de vegades em surten frases com aquesta, sempre hi ha una flama dins de nosaltres a punt de ser foc...

    Des del far...
    onatge

    ResponSuprimeix
  12. Joana gràcies pel teu "moment..." en l'ara i aquí.

    Des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix
  13. Sublim com sempre, onatge...
    Salut, i una abraçada!

    ResponSuprimeix
  14. hostia, quin regust que tenen aquestes paraules, quanta melangia...
    que no es pot guardar i s'ha de treure!

    visca la vida!
    dic; amb tot el què hi ha i els sentiments que comporten

    salut i bon estiu company

    ResponSuprimeix
  15. joanfer gràcies per la teva bona lectura, només és estar tocat pel vent de mar...

    Amunt i crits!
    onatge

    ResponSuprimeix
  16. Joan Calsapeu-Layret totes les paraules tenen un regust... Les meves estan batejades de mar lluna i silenci a la platja de la solitud i la barca de la companyia...

    Et desitjo una bona brisa...
    onatge

    ResponSuprimeix