Treu-te els vidres *
de la sang,
quan et miris
al mirall seràs tu
i no la ferida oberta
que veus ara...
Treu-te el llençol
del passat, només
així podràs estimar.
No busquis la claror,
tu, ets la llum. . .
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
“No busquis la claror,
ResponEliminatu, ets la llum...”
M’agrada veure les coses entre ombres i claror i, també, m’agrada que el camí s’il•lumini quan el trepitjo jo.
Això és que sento i penso.
M’agrada’t aquesta poesia, Onatge.
Una abraçada, des de Sinera.
Suposo que quan tu camines pel camí, llavors es fa la llum... És molt important saber què pensem i sentim...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Així comença una tornada d'una bona cançó del Miquel Abras. Segur que t'agradaria!
ResponEliminaHe vingut atreta per la llum...Com les falenes. M'ha encantat.
ResponEliminaSembla que la llum ens atreu a moltes. ÉS bonic que et diguin tu ets la llum!
ResponEliminaAlbert B. i R. Conec algunes cançons del Miquel Abras a través de la meva filla, però aquesta no la coneixo.
ResponEliminaSalut camarada.
onatge
Pilar sens llum o flama...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Carme cada cor té la seva llum...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Frases sàvies, em faran servei. Ah! Ja no tinc llençol i només em queda una cadena, però... està feta de MEL de romaní.
ResponEliminaAgraïda...
contraclaror a cada bugada perdem un llençol... Aquesta mel també va bé pels refredats...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge