No puc dir que t’estimo,
vas dintre meu,
veig sortir el sol
i et sento amb mi,
si veig la posta de sol,
et trobo a faltar.
Del pany de l’amor
tu i jo en som la clau.
Hem plorat i hem rigut,
potser és el que ens fa ser humans.
I tenim fred i sentim
el sol a la pell.
Hi ha paraules i fets
que se’ls ha endut el vent,
però tenim herència i testament
escrits a la pell.
En la nit som flama,
i en la claror som abraçada.
Som vi de vida
i n’humiteja’m els llavis
a poc a poc.
Crido el teu nom,
i ressona en el meu eco.
Ets l’aire del meu món...
onatge
L'aire que respires, és bonic!
ResponElimina"Del pany de l’amor
ResponEliminatu i jo em som la clau."
Un pou de sentiments que ens porten per una espiral de vida. Poques paraules que ho diuen tot.
Fantàstic !!
Des de Sinera, una abraçada.
Indispensable per viure i per sentir!
ResponEliminaCarme que ens acompanyi sempre la brisa...
ResponEliminaDes del far una abraçada fresca.
onatge
Maria Consol que d'aqeust pou de sentiments en poguem beure sempre...
ResponEliminaDes del far una abraçada fresca.
onatge
Joana que ens acompanyi sempre el bosc dels somnis...
ResponEliminaDes del far una abraçada fresca.
onatge
Si deixa herència i testament... és un vi de bona anyada. Però si crides el seu nom i ressona en el teu eco, és una lluita sorda.
ResponEliminaAmb el teu permis, et prenc un glop d'aquest AIRE.
contraclaror teu és el glop i la brisa que engendra l'aire...
ResponEliminaDes del far.
onatge