divendres, 6 d’agost de 2010

Que ningú no tingui por...


Des de el meu silenci,

les paraules pugen l’escala

per veure la llum i respirar.

M’assec a la cadira del temps

i sense pressa vaig respirant vida.


Conscient que el temps de tot en fa pols,

intento compartir cada dia amor,

amb pausa curta, però sense defallir.

Per ser més rics només cal tot

el que cap en un farcell,

a més de l’ànima.


Per fosca que sigui la nit,

sempre hi ha una estrella.

I és des del meu silenci,

que neix el propi crit,

per dir als quatre vents que estimo.

Que ningú no tingui por,

és un crit d’amor...

onatge

3 comentaris:

  1. Molt,molt bonic.
    Sí, tot el que fa falta en aquesta vida per atansar la felicitat cabria en un farcell, de vegades ens oblidem de les petites coses que són el que al final ens omplen de veritat.
    Una abraçada!

    ResponSuprimeix
  2. "En les petites coses..., sembla un tòpic, però és la veritat". Una posta de sol, una mirada, els seus llavis, la mà amiga, el vent, la pluja, la cançó del mar... Tot allò que no du l'etiqueta del preu... Em fa feliç.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  3. El qu ens fa felç sempre és un sentiment.

    ResponSuprimeix