dimecres, 4 d’agost de 2010

He escabellat núvols...


Aquest poema està publicat a Relats en Català


He escabellat

els núvols

com ho fa el vent.


Ara tinc boira

a les mans

i rosada

a la galta.


L’absència

de sol i la

presència

de núvols

han pintat

el dia de

color gris.


L’onatge del mar

sembla que no

tingui ni contracte

ni dret a l’atu r...


onatge

6 comentaris:

  1. onatge-vent... escabellant núvols, molt bonic! Els núvols escabellats tenen una bellesa especial. Bona nit onatge!

    ResponSuprimeix
  2. Quina imatge, la dels núvols escabellats. Puc sentir fins i tot com riuen, mentre corren amb l'onatge.
    Els últims verss em deixen pensativa, però.

    ResponSuprimeix
  3. I que no en tingui durant molt de temps!

    Aniré passejant per casa teva, si et va bé!

    *Sànset*

    ResponSuprimeix
  4. Pilar de vegades escabellant núvols, quedes com nou/va...

    Des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Carme tens raó, tenen una bellesa natural, malgrat que els escabelli algú...

    Des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. sànset i utnoa esteu a casa vostra, de vegades el menú és una mica avorrit, però és el que hi ha...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix