Ple de vida sento
l’eco del gran buit.
I ressonen hores, temps d’amor.
Assedegat dels cims
i la vida de la vall...
Cada cama com el camí del ple.
Com si les ressonàncies mentals
no tinguessin el
record d’un fonament.
Sóc indòmit sense
arribar a ser indecent.
Tinc dos peus i cames,
dues mans i deu dits,
dues orelles i dos ulls
com quasi tota la gent.
El plom sempre és personal,
i les pedres del camí
hi ensopeguem per
primera vegada,
les pedres però, ja hi eren.
I el cor és ple i és buit,
però tot és tant intens...
Estic fet de paper
que s’enduu el vent.
I de terra i foc com el poema
que sempre és tan viu i pressent.
La cançó del cos on
cada replec de pell
permet un petit repòs
abans d’arribar a port.
La tristesa no és la
llum de la llàntia
però sempre fa dansar
la flama de viure.
Somriures ensenyant
totes les dents,
les que tens i les que no tens.
El crit fa sentir la seva
veu en vaginal silenci...
Passen els velers de vela blanca
i de blanca vela.
onatge
aquest poema se m'ha fet especialment proper. no et sabria dir perquè exactament. se'm barreja un somriure i una ganyota de tristesa.
ResponEliminacom sempre, preciós
rits als meus poemes sovint hi ha un somriure i una tristesa, al capdavall de què està feta la vida...?
ResponEliminaDes del far...
onatge
He suprimit l'entrada d'abans perquè havia escrit una cosa malament.
ResponEliminaEl que deia és que, com a Rits, aquest poema se'm fa proper. Crec que a una gran majoria se li farà proper perquè hi ha pocs que no sentin "l'eco del gran buit", pocs que no es deixin arrossegar per la nostàlgia.
Jo he sentit el teu crit, l'acceptació, la intensitat de viure i aquest esperit teu lluitador que creix en cada vers.
ResponEliminaNo estàs sol en el teu far, una abraçada.
Sílvia és veritat qui no s'ha deixat endur alguna vegada pel collaret de la nostàlgia...? He mirat la data que vaig escriure aquest poema, un mes de juny de fa tres anys, debia ser el crit de l'estiu que s'apropava...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
maijo ara et podria dir allò de: continua, continua... Ja saps com sóc, de vegades les paraules se'm posen entre la tinta i el paper i el sentiments les hi arrela...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge