divendres, 20 d’agost de 2010

Amb tu...



Aquest poema té uns quants anys, però no veig cap motiu per no poder publicar-lo, respon a sentiments d’un temps de la meva vida...


Amb tu canta de goig

la primavera,

estic enamorat i boig,

com si fossis la primera,

sé que t’estimo.


Ets la nit dels meus dies,

ets els meus dies

des de que t’estimo,

per tu les meves alegries.


Vull arribar als teus

secrets profunds

que guardes en tu.


Cap silenci no trencarà

la nostra paraula diària.

Serem forts a les pedres

que anirem trobant pel camí,

i caminarem amb la ignorància

de conèixer el nostre destí...


Amb tu tinc ganes de lluitar

per la vida i contra la vida.

Un home sol no és res,

una dona i un home

és tot un món.


Per tu el meu amor

i el meu esforç.


onatge




6 comentaris:

  1. Des del passat construïm el futur, company.
    Salut i Terra

    ResponSuprimeix
  2. Es molt maco, estic segur que a la persona a qui va dedicat li va encantar..
    salutacions

    ResponSuprimeix
  3. Francesc tens raó venim d'un passat...

    Salut.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Mon sí, em sembla que sí, que li va encantar...

    Salut.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. gràcies per publicar-lo!!!!!
    és preciós!!!!

    ResponSuprimeix
  6. rits gràcies a tu per llegir-lo amb bons ulls...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix