Aquest poema té uns quants anys, però no veig cap motiu per no poder publicar-lo, respon a sentiments d’un temps de la meva vida...
Amb tu canta de goig
la primavera,
estic enamorat i boig,
com si fossis la primera,
sé que t’estimo.
Ets la nit dels meus dies,
ets els meus dies
des de que t’estimo,
per tu les meves alegries.
Vull arribar als teus
secrets profunds
que guardes en tu.
Cap silenci no trencarà
la nostra paraula diària.
Serem forts a les pedres
que anirem trobant pel camí,
i caminarem amb la ignorància
de conèixer el nostre destí...
Amb tu tinc ganes de lluitar
per la vida i contra la vida.
Un home sol no és res,
una dona i un home
és tot un món.
Per tu el meu amor
i el meu esforç.
onatge
Des del passat construïm el futur, company.
ResponEliminaSalut i Terra
Es molt maco, estic segur que a la persona a qui va dedicat li va encantar..
ResponEliminasalutacions
Francesc tens raó venim d'un passat...
ResponEliminaSalut.
onatge
Mon sí, em sembla que sí, que li va encantar...
ResponEliminaSalut.
onatge
gràcies per publicar-lo!!!!!
ResponEliminaés preciós!!!!
rits gràcies a tu per llegir-lo amb bons ulls...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge