dilluns, 16 d’agost de 2010

Gaudeix-ne tu...


Gaudeix avui.

És més tard del que penses.

Proverbi xinès.


Gaudeix-ne tu.


El sol ja s’ha llevat per

darrera les roques.

La mar és una safata

d’argent veritable.

Els arbres del davant de casa

ja fa dies que vesteixen

la camisa de la primavera.


Respiro aire fresc i net

des de la terrassa de casa,

escolto el diàleg dels ocells,

les gavines van i vénen

com si fos un dia de mercat.


Gaudeixo de tot el que l’Avui

m’ha posat a taula.

Gronxo paraules i sentiments.

Sembro il·lusions en terra bona.

Fins i tot les pedres són part

de la riquesa de l’Avui.


Gaudeix-ne tu.


onatge

8 comentaris:

  1. Poema també molt fresc i net...amb aires de mar....

    ResponSuprimeix
  2. Se'ns ofereix tant! Si la nostra és una actitud positiva només hem d'allargar la mà i agafar-ho.
    Un molt bon poema!
    Una abraçada, gaudint-ne.

    ResponSuprimeix
  3. He escoltat el diàleg dels ocells, a la lleixa de la meva finestra tancada.
    He vist florir els balcons del davant, sense sentir l’olor de les flors.
    He vist salpar el vaixells, allunyant-se mar endins, sense tenir sal a la pell.
    Per això, ara, gaudeixo de tot, a cada instant, esprement tota la il•lusió que cada moment em regala.

    Des de Sinera, una abraçada.

    ResponSuprimeix
  4. Natàlia la mar sempre és present, així que em llevo la veig a curta distància. El mar i el far.

    Des del far...
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. maijo tu ho has dit, tot depèn de la "nostra ACTITUD".

    Una abraçada amb actitud.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. Maria Consol, un poema el teu que en gaudeixo ara...

    Des del far...
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. són nits de màgia i de complicitat.
    M'agrada molt el poema, senzillament m'ha arribat.
    Una abraçada des de l'Empordà.

    ResponSuprimeix
  8. anna gràcies pel teu passeig...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix