dijous, 12 d’agost de 2010

En forma de llàgrimes...


Destil·les la felicitat en forma de llàgrimes.

El teu esperit de dona et fa volar,

també et fa patir, voldries

estimar amb enamorament,

però només estimes sense

arribar a l’aprofundiment.


Les nits de lluna verge, sents, tens fred.

T’aferres als sentiments com a una roca dura.

Pateixes la soledat allargassada en el temps.

Fills grans que ja tenen el seu camí.

I tu, sense l’espatlla amiga on reposar,

sense la mà amb qui acompanyar els hiverns.


La rutina d’estimar sense amor.

Somriures que dissimulen l’enyor.

A la boca, la sal d’un mar llunyà

et desfà la mel als llavis.

Acluques els ulls per a poder despertar.

En les clarors de la nit cerques la teva flama.


Mires per la finestra,

i només veus passar la vida,

el teu sembrat profund de dona, no és llaurat.

Et sents sola en la teva solitud, sola.

Sents que se t’escapa alguna cosa.

Vius, però voldries sentir que vius.


Et sents atrapada en la teranyina de la vida,

pels lligams socials. Cerques camí entre camins,

però només arribes a les dreceres.

Ets dona, però t’hi voldries sentir amb plenitud.

Tens la nit i les estrelles, però et manca el sol.


Navega pel teu mar, trobaràs el teu far...

onatge

10 comentaris:

  1. No podem parar mai de navegar en la nostr a vida, ni dones ni homes. la vida canvia, e voluciona, i nosaltres també. Hem re trobar-nos i retrobar-nos un cop i un altre.

    Bona tarda, des del bosc ple de llàgrimes de pluja.

    ResponSuprimeix
  2. Sents com se t'escapa alguna cosa.
    M'agrada aquest vers, té força. Només resta l'efecte d'allò desconegut que ha passat per tu.
    Salut i Terra

    ResponSuprimeix
  3. Tots naveguem pel nostre mar, personal i instranferible, a la recerca d'un far que ens serveixi de guia. Hi ha molta més gent sola per dintre del que ens pensem.
    Per cert, i parlant de llàgrimes: avui s'havien de veure les de Sant Llorenç, oi? Però des del cel i que resplendeixi, només en cau una munió de llamps. Avui només ploren els núvols.
    Una abraçada enmig de la tempesta.

    ResponSuprimeix
  4. Carme Francesc i galionar, aquest poema està dedicat a una persona que en un moment donat de la seva vida, s'adona que ha perdut una part molt important d'ella mateixa, i tot en funció de viure pels altres, la família, el treball. Una mica queda definit: "Mires per la finestra,i només veus passar la vida...".

    Gràcies per la vostra visita.
    Una abraçada des de la tempesta.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Una passada... Està molt bé que et puguis posar en la pell d'una dona i descriguis tan bé la sensació que pot arribar a tenir pel fet de necessitar sentir-se dona una altra vegada, amb tot el que això comporta. Salutacions des de l'alta banda del far...

    ResponSuprimeix
  6. Antònia mai és fàcil posar-se a la pell de l'altra..., i si la persona és una dona sent jo home, encara més. Recordo en més d'una ocasió d'haver parlat en persona o no, que una dona es troba en un moment de la seva vida -havent quedat vídua- que ha de decidir entre sentir-se mare o sentir-se dona, de vegades compaginar les dues coses és molt difícil, i més quan la vida agafa el rumb amb una nova parella, i és la dona la mare del fill. En fi, el que volia dir és que inc una certa facilitat per copsar el clima interior dels sentiments...

    Bona nit des dels llamps i trons...
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. Si em permets la gosadia i sense ànim de fer crítica, no és un poema el que he vist, sinó un retrat encertat i objectiu, que disemina a la perfecció un SENTIR difícil de descriure.
    Enhorabona per aquest capdal de sensibilitat.

    ResponSuprimeix
  8. contraclaror de vegades Sentir és Ritnes... Gràcies per ser-hi.

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  9. Pilar sovint costa tan trobar la soledat justa...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix