Aquest poema fou publicat a Relats en Català el 20 de juliol de 2008, va tenir 793 lectures 18 comentaris i 2 vots, m’ha fet gràcia que sigui el que fa el núm. 300 al blog. Gràcies a totes les persones que m’heu acompanyat i abrigat amb els vostres comentaris.
A la gran foguera
tots hi tenim
la nostra flama.
Tots som fusta
de l’arbre del món.
Entre soledats i solituds
el crit d’un mut.
Els desmemoriats
de viure...
Caminar fora dels camins
marcats i dirigits.
Enmig del silenci
el cant de l’alegria.
Llevar-se no és
posar els peus a terra...
onatge
Moltes felicitats pel tricentenari! I que en puguis celebrar força més!
ResponEliminamoltes felicitats i endavant!!!!
ResponEliminaun poema que ens demana tirar endavant!! genial per celebracions!!!!
Les grans fogueres tot ho transformen...Tambés els crits.
ResponEliminaFelicitats, Onatge!
Per molts apunts! (O molts apunts i bons, que dirien a Mallorca.) Que en ragin tres-cents més.
ResponEliminaMoltes felicitats per haver arribat a aquest número rodó 300!!!!
ResponEliminaPel que fa al poema m'agrada el darrer vers: llevar-se no es posar els peus a terra...i es que de vegades es l'únic que fem, posar els peus a terra i actuar com a autòmates, sense gaudir dels petits plaers de cada dia que emprenem...
Una abraçada
Doncs si va de celabracions, gràcies a tu, onatge, per haver-nos fet còmplices dels teus sentiments en forma de lletres durant 300 vegades.
ResponEliminaUna abraçada.
Albert B. i R., rits, Pilar, Joan Casalpeu, Natàlia i galionar, gràcies per la vostra companyia, perquè no ens enganyem qualsevol blog, fins i tot el millor, sense companyia..., només és un solitari... Només uc dir que el gust ha estat meu i la paciència vostra. Gràcies.
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge