diumenge, 29 d’agost del 2010

A la flama del far...














Avui

sóc una ombra

gràcies a la

teva llum.


Sóc una fulla

gràcies al

teu arbre.


Sóc un oblit

perquè al teu eco

només hi

ressona silenci.


I sóc pedra

amb les pedres

del camí.


I sóc ocell

a la flama del


far...


onatge


Sentinella de roques,
vigilant de viatgers.

Esfondrant perills
en un mar de dubtes
posant l’esperit a recer.


Maria Consol
Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

8 comentaris:

  1. Maijo Ginovart 29 d’agost del 2010, a les 17:23

    El poema d'avui respira silencis i té una escletxa de llum. És molt bonic.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  2. Galionar29 d’agost del 2010, a les 17:42

    ...I has rebut milers de carícies de totes les ones que han vingut a besar-te els peus, bell far.
    Una abraçada.

    ResponElimina
  3. MARIA FORS29 d’agost del 2010, a les 17:50

    Sentinella de roques,
    vigilant de viatgers.

    Esfondrant perills
    en un mar de dubtes
    posant l’esperit a recer.

    Des de Sinera, pel teu far, una abraçada.

    ResponElimina
  4. onatge29 d’agost del 2010, a les 17:59

    maijo el silenci per mi és una constant. Gràcies per ser-hi.

    Des dels estels...
    onatge

    ResponElimina
  5. onatge29 d’agost del 2010, a les 18:02

    galionar ja saps que el far és arribada i partida... és una flama en la obscuritat... és una erecció de fidelitat en mig del mar...

    Des dels estels...
    onatge

    ResponElimina
  6. onatge29 d’agost del 2010, a les 18:04

    Maria Consol la teva marinada ha arribat fins al far...

    Des dels estels...
    onatge

    ResponElimina
  7. Carme Rosanas29 d’agost del 2010, a les 18:30

    Dl teu far sempre arriba una flama, onatge!

    ResponElimina
  8. onatge29 d’agost del 2010, a les 18:35

    Carme, i tu que la veus... Gràcies per ser-hi.

    Des dels estels...
    onatge

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)