diumenge, 29 d’agost de 2010

A la flama del far...














Avui

sóc una ombra

gràcies a la

teva llum.


Sóc una fulla

gràcies al

teu arbre.


Sóc un oblit

perquè al teu eco

només hi

ressona silenci.


I sóc pedra

amb les pedres

del camí.


I sóc ocell

a la flama del


far...


onatge


Sentinella de roques,
vigilant de viatgers.

Esfondrant perills
en un mar de dubtes
posant l’esperit a recer.


Maria Consol




8 comentaris:

  1. El poema d'avui respira silencis i té una escletxa de llum. És molt bonic.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  2. ...I has rebut milers de carícies de totes les ones que han vingut a besar-te els peus, bell far.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. Sentinella de roques,
    vigilant de viatgers.

    Esfondrant perills
    en un mar de dubtes
    posant l’esperit a recer.

    Des de Sinera, pel teu far, una abraçada.

    ResponSuprimeix
  4. maijo el silenci per mi és una constant. Gràcies per ser-hi.

    Des dels estels...
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. galionar ja saps que el far és arribada i partida... és una flama en la obscuritat... és una erecció de fidelitat en mig del mar...

    Des dels estels...
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. Maria Consol la teva marinada ha arribat fins al far...

    Des dels estels...
    onatge

    ResponSuprimeix
  7. Dl teu far sempre arriba una flama, onatge!

    ResponSuprimeix
  8. Carme, i tu que la veus... Gràcies per ser-hi.

    Des dels estels...
    onatge

    ResponSuprimeix