Ploren
els nens i les dones
i també ploren els nois
si són homes...
Les llàgrimes són un accent madur,
són un passatge a la felicitat.
Sense plorar no es pot estimar.
També es pot plorar sense estimar.
Sembla que només el riure
marqui l’èxit, com si plorar
fos un signe de debilitat.
Ja naixem plorant
i si no és el cas, ens foten la bufa
el cas és fer-nos plorar...
Hauríem de fer un
monument a les llàgrimes,
són l’expressió més
pura dels sentiments.
D’acord, viure no és plorar,
però no és bo ni es pot viure
sense plorar.
Les llàgrimes no engendren feblesa,
les llàgrimes donen
fortalesa...
onatge
Llàgrimes del cor,
ResponEliminareguen les enyorances.
Retorn de l’amant.
Des de Sinera, amb felicitat.
però també saben jugar, ja madurs a jocs d'adults, sense deixar de ser qui són, nens.
ResponEliminacom diu no-sé qui quan estiguis content recorde't de quan estàs trist, només una mica i quan estiguis trist recorda't que també pots estar alegre...
salut
Maria Consol i Joan Calsapeu-Layret, les lla`grimes sempre troben els seus ulls i el bressol d'un cor...
ResponEliminaUna abraçada a tres...
onatge