divendres, 27 d’agost de 2010

Llàgrimes madures...


Ploren

els nens i les dones

i també ploren els nois

si són homes...

Les llàgrimes són un accent madur,

són un passatge a la felicitat.

Sense plorar no es pot estimar.

També es pot plorar sense estimar.

Sembla que només el riure

marqui l’èxit, com si plorar

fos un signe de debilitat.

Ja naixem plorant

i si no és el cas, ens foten la bufa

el cas és fer-nos plorar...


Hauríem de fer un

monument a les llàgrimes,

són l’expressió més

pura dels sentiments.

D’acord, viure no és plorar,

però no és bo ni es pot viure

sense plorar.

Les llàgrimes no engendren feblesa,

les llàgrimes donen

fortalesa...


onatge

3 comentaris:

  1. Llàgrimes del cor,

    reguen les enyorances.

    Retorn de l’amant.

    Des de Sinera, amb felicitat.

    ResponSuprimeix
  2. però també saben jugar, ja madurs a jocs d'adults, sense deixar de ser qui són, nens.

    com diu no-sé qui quan estiguis content recorde't de quan estàs trist, només una mica i quan estiguis trist recorda't que també pots estar alegre...

    salut

    ResponSuprimeix
  3. Maria Consol i Joan Calsapeu-Layret, les lla`grimes sempre troben els seus ulls i el bressol d'un cor...

    Una abraçada a tres...
    onatge

    ResponSuprimeix