Nits de gat i de lluna.
Solituds en companyia.
Paraules a cor obert.
al capdavall del sac les engrunes.
Però la melangia sempre és una.
El reconfortant cos del cafè.
el rosari de les hores de nit.
La gata llegeix el pròleg d’un llibre,
sembla que en treu una bona conclusió.
El vent entra per les escletxes...
I per cada escletxa
se’n va i ve vida.
Al carrer entre vorera i vorera
hi ha tot un desert.
Nit de gat i de lluna.
Aigua per fer la vista clara.
El gemec de les parets.
L’alegria dels peus cansats
que han fet el camí.
Els llibres fidels amics.
El poema que és
llàgrima i somriure...
onatge
Bonic poema. Vet aquí que el gat sembla un animal solitari però també necessita companyia.
ResponElimina****
M'agrada el teu bloc. Em transmet molt caliu.
*****
Per cert, xafardejant la teva barra lateral he vist que tens un enllaç a una pàgina sobre l'escriptora Montserrat Pujol. Al veure-ho m'he apuntat aquest nom. Abans de tancar l'etapa blocaire del meu blog "Lletres i paisatges del Baix Llobregat" vaig fer un inventari d'escriptors vius i morts de la comarca. Acabo d'adonar-me que em vaig deixar la Montserrat Pujol. Ara mateix l'afegiré en el meu inventari.
M'agrada molt la imatge de nits de gat i de lluna.
ResponElimina:)
“ Nits de gat i de lluna...”
ResponElimina...miolant la claror que els descobreix per les taulades,
mentre es pentinen el pel i els llueix la mirada.
Des de Sinera, amb ulls de vidre.
Gabriel gràcies per les teves paraules. La poetessa Montserrat Pujol no la coneixia, ho vaig llegir al Punt diari em va semblar que era una bona idea de posar un enllaç permanent...
ResponEliminaSalut camarada.
onatge
Natàlia ja saps que la nit sempre és un poema per escriure...
ResponEliminaDes del far...
onatge
Maria Consol gràcies per venir des de Sinera amb ulls de vidre, seria fomut que te'ls deixessis a la tauleta de nit...
ResponEliminaDes del far...
onatge