dijous, 5 d’agost de 2010

Estimo mots i paraules...



Estimo mots i paraules

com qui abraça

els seus fills.

I des de la meva soledat

he plorat llàgrimes

de lluna i cristalls

a temps de sol.


Encara tinc la

sal als llavis

de tots els mars

navegats i naufragats.


Després de la tempesta

que sempre és personal

albiro l’horitzó.


Sembro mots i paraules

en elles hi ha el

meu fruit la meva essència.

Quan les paraules

se m’arrapen a la pell

i m’esgarrapen l’ànima,

llavors escric el poema.


Que sempre és un

diàleg a dos

en absència de tres.


onatge

1 comentari:

  1. Jo també m'estimo els mots i les paraules. Les meves, però també tantes altres.

    Escriure sempre és un diàleg, tens raó! En absència o presència, no importa, et llegeixin o no, sempre és un diàleg!

    ResponSuprimeix