El poema s’ha fet estel, *
lliure d’arrels viu amb el vent.
A les venes hi du
sang de llibertat.
Però qui és el poema?
De vegades és l’únic que hi ha,
i sovint el que queda...
Darrere de cada poema
hi ha un somriure
una llàgrima, el gran batec,
un cor que ho abraça tot.
El poema és barca i cançó,
eco i silenci, vida i mort...
onatge
Vola el poema
més enllà de cada mot.
Proclama i amaga
lliure i delicat.
Navega el poema
cap a l'horitzó
si s'apaga el vent
queda la cançó.
Carme
"El poema és barca i cançó" i fa estels de sal i gavines de coralls en la volta de l'ull.
ResponEliminaSalut i Terra
“El poema s’ha fet estel” i vola fins que els ulls el vulguin llegir.
ResponEliminaEl cor li dona el batec per enlairar-se, perquè l’ànima el pugi besar.
Una abraçada, amb batec, des de Sinera.
Vola el poema
ResponEliminamés enllà de cada mot.
Proclama i amaga
lliure i delicat.
Navega el poema
cap a l'horitzó
si s'apaga el vent
queda la cançó.
Francesc de vegades el poema és el pa i al sal...
ResponEliminaSalut camarada.
onatge
Maria Consol el poema sovint ens fa el boca a boca per respirar...
ResponEliminaUna abraçada des dels estels.
onatge
Carme una molt bona definició la teva, sembla una prescripció per a l'ànima...
ResponEliminaUna abraçada des dels estels...
onatge