diumenge, 29 d’agost del 2010

El poema s'ha fet estel...









El poema s’ha fet estel, *

lliure d’arrels viu amb el vent.


A les venes hi du

sang de llibertat.


Però qui és el poema?

De vegades és l’únic que hi ha,

i sovint el que queda...


Darrere de cada poema

hi ha un somriure

una llàgrima, el gran batec,

un cor que ho abraça tot.


El poema és barca i cançó,

eco i silenci, vida i mort...


onatge



Vola el poema
més enllà de cada mot.
Proclama i amaga
lliure i delicat.
Navega el poema
cap a l'horitzó
si s'apaga el vent
queda la cançó.


Carme




6 comentaris:

  1. "El poema és barca i cançó" i fa estels de sal i gavines de coralls en la volta de l'ull.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  2. “El poema s’ha fet estel” i vola fins que els ulls el vulguin llegir.

    El cor li dona el batec per enlairar-se, perquè l’ànima el pugi besar.

    Una abraçada, amb batec, des de Sinera.

    ResponElimina
  3. Vola el poema
    més enllà de cada mot.
    Proclama i amaga
    lliure i delicat.
    Navega el poema
    cap a l'horitzó
    si s'apaga el vent
    queda la cançó.

    ResponElimina
  4. Francesc de vegades el poema és el pa i al sal...

    Salut camarada.
    onatge

    ResponElimina
  5. Maria Consol el poema sovint ens fa el boca a boca per respirar...

    Una abraçada des dels estels.
    onatge

    ResponElimina
  6. Carme una molt bona definició la teva, sembla una prescripció per a l'ànima...

    Una abraçada des dels estels...
    onatge

    ResponElimina