Obra de Carme Rosanas
Un temps absent...
L’enyorament
t’abraça però
no t’estima.
Et poua la sang
de les entranyes
però tu bategues
a flor de pell...
Quan ve la mort
ens hauria de
deixar cinc minuts
per acabar el poema,
llimar la rima...,
humitejar els llavis
amb l’última besada,
i entre dues mans
un bateig d’eternitat...
Que s’esperi cinc minuts
que encara no me
rentat les dents,
vull veure la mar
i ara està núvol i gris...,
he de donar esmorzar
a la gateta, té gana,
i encara no és tardor
i vull un llit de fulles,
no és primavera
i no tinc pètals
per acompanyar al poema.
Que s’esperi cinc minuts,
crideu-li ben fort
que ho senti, a mi
només em queda
un fil de veu...
Doneu-me pomes
de Lleida madurades
amb el sol de
la meva terra...
onatge
Màrius Torres
Gràcies onatge, finalment els aniré enllaçant al meu mateix post. Així serà més fàcil trobar-los. En Víctor Pàmies també els anirà col·leccionant.
ResponEliminaCarme gràcies a tu. Veig que va prenent embranzida...
ResponEliminaDes dels estels...
onatge
Cinc minuts per acabr el poema...res més a dir
ResponEliminaUn plaer!
Joana, sempre tenim un temps absent... Gra`cies per ser-hi.
ResponEliminaDes dels estels...
onatge
molt bonica la teua tria. jo també m'hi he sumar.
ResponEliminaGràcies
Un tendre homenatge a Torres i a les pomes de Lleida!
ResponEliminaTots els seus poemes són meravellosos. Però aquest m'ha robat el cor! Gràcies Onatge per desvetllar-nos aquesta poesia.
ResponEliminaAbraçades grans,
Mònica
“...Així, un núvol es fon i deixa el cel més blau.
ResponEliminaAixí, una fulla pensa que es fa lliure quan cau,
i s’apaga aquest vespre tan lent i tan segur,
sobre els camps, pels camins on ja no va ningú.
Així en la fosca es perd el pas d’un vagabund...
Déu meu, estic a punt.
Ja vençut, però encara sota el meu estendard.
-més tard, potser seria massa tard...”
(Màrius Torres)
Per l'admiració i l'estima que li tinc a l'obra de Màrius Torres i també a la seva persona, imaginada a través de les lletres, us agraeixo aquest homenatge tan bonic que entre tots li esteu fent al Màrius. Atès que ara m'és impossible, potser el meu vindrà a finals de desembre, en l'aniversari de la seva mort.
Una abraçada.
No sóc gaire entes aen poesia, però M Torres sempre m'ha "transmès" sensacions especials. aquest poema no el coneixia , gràcies.
ResponEliminaJoana, Cèlia, Mònica, galionar i Mireia, gràcies per la vostra companyia... Em fa vergonya dir que el poema "Un temps absent" és meu, com una petita mostra de la meva admiració per Màrius Torres.
ResponEliminaUna abraçada a totes.
onatge
Màrius Torres: Un metge que feia versos. Al menys així és com es definia personalment.
ResponEliminaVeig que, avui, tots ens recordem de tan insigne poeta. Jo, també l’he recordat al meu blog. Què més podem dir o fer, que no sigui tornar a llegir els seus poemes ?
El darrer que escrigué i com molt bé la Pilar ens ha mostrat, potser és el que més m’emociona:
" Dolç àngel de la Mort,
si has de venir, més val
que vinguis ara."
També des de Sinera,
Maria Consol gràcies per ser-hi...
ResponEliminaDes dels estels...
onatge
Onatge un magnific poema del qual no te n'has d'avergonyir....perquè és genial, tendre, agosarat i bell i no desmereix gens ,al contrari....que millor que un homenatge poètic a un poeta!
ResponEliminaHola Elvira FR, gràcies per ser-hi... Em va semblar que era la millor manera de donar-li una mica de llum...
ResponEliminaDes dels estels...
onatge
Onatge, cinc minuts... donen per a molt poca cosa quan saps que arriba el moment de l'adéu! Segur que en perdíem bona part mirant com les busques del rellotge s'escolen implacablement.
ResponEliminaCal tenir la feina feta abans! O deixar-la programada! :-)
Gràcies per afegir-te a l'homenatge, Onatge.
vpamies gràcies a tu per llaurar... Els cinc minuts s'entén que és un temps metàforic...
ResponEliminaDes dels estels una encaixada de mans.
onatge
Cinc minuts eterns, onatge.
ResponEliminaSalut i Terra
Francesc gràcies per ser-hi...
ResponEliminaDes del far...
onatge
Crec que entre tots ens està sortint un homenatge bastant variat i complet, cadascú a la seua manera, com ha de ser.
ResponEliminanoves flors, és tal com tu dius, la unió fa la força, en aquest cas força complert...
ResponEliminaDes dels estels...
onatge