(Sense imatge, la fotografia som
TOTS nosaltres...)
Aquest poema el vaig escriure l'any 1997, avui veig que em vaig quedar molt curt, curtíssim!
*********
Ahir deia: que esdevenim
mesells.
Avui dic: que ja som mesells.
La immensa majoria
no té ni nord ni horitzó
ni drecera ni
camí de carro...
Els que només han après
la cançó del capital
i viuen en un món
buit i fals...
onatge
I ser mesells ens ha de servir de quelcom, oi?
ResponEliminazel ja t'ho diré les properes eleccions. De moment fa més de tres segles que som "cornuts i pagar el beure...".
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Molts van massa perduts. Ni camí de carro, ni res que hi tingui un bri.
ResponElimina*Sànset*
Ser mesells, no serveix mai de res... crec jo, ho tenim malament, hauríem de passar de ser mesells a reconstruir-nos, a nosaltres mateixos i a la nostra autoestima, i al país maltractat.
ResponEliminasànset i utnoa, ten raó hi ha massa gent que va perduda... i molta gent els acaba seguint...
ResponEliminaSalut camarada.
onatge
Carme estic amb tu... No serveix per res... El meu pare em deia que la poma podrida s'havia de treure de la caixa -per no podrir les altres...- ara tota la caixa està podrida...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge