dimecres, 25 d’agost de 2010

L'alegria és una flor...












L’alegria és una flor

amb pètals de fragilitat,

pol·len de tendresa

i el sentiment interior.


La felicitat és poema

i metàfora i cal entendre-la.

És petó i enyor.

I el fred o el caliu

de la realitat.

El fred és la besada

del termòmetre,

que no és el mateix

que sentir-se fred...


Les mans poden ser poesia,

tendresa, carícia, martell,

bufetada amb anell

o sense, caliu o gel.


Cos.

El cos és el clima,

és vida, és plaer, és dolor,

és por i mort, és passió,

és llibertat i presó ,

és llaurador i sembrador,

és germinador i paridor a dos...


onatge


6 comentaris:

  1. ..i la poesia és la melodia de l'ànima.
    Preciosos aquests versos Onatge.
    Una abraçada des d'un poblet Empordanés, situat a plena natura de l'Albera, allunyat de la civilització, on el despertador matiner, és el cant dels ocells quan es deperten.

    ResponSuprimeix
  2. El concepte de dualitat, el yin i yang, sempre en perfecte equilibri.
    Les teves definicions no deixen res en alt, fas el gir complert, l'observació des de tot arreu, dones la volta al mitjó.
    Jo també penso que l'alegria és una flor. M'agrada molt com la defineixes en els teus versos.
    Una abraçada.

    ResponSuprimeix
  3. anna quina enveja -sana...- que fas. Estàs al paradís... Conec una mica l'Empordà i la Garrotxa i m'encanten. El silenci i la veu de la natura no tenen preu...

    Des del far...
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. maijo ja saps que m'agrada donar la volta a tot..., almenys intentar-ho.

    Des del far...
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Onatge sempre tan existencialista, i profund. El millor de tot és que ho dius tan bonic...

    Una abraçada de llum,

    Mònica

    ResponSuprimeix
  6. Mònica espero no haver de canviar de talla de camisa... Gràcies pels teus elogis. No hi dono massa impostància, em surt així...

    Des del far...
    onatge

    ResponSuprimeix