diumenge, 22 d’agost de 2010

Paraula. Eco. Silenci...












Tots els records a l’hamaca

sense temps ni sol ni lluna.

Tres records no fan una vida.

Temps de nit quan el silenci plora.

Camins sense nord, només pols i terra.

Sento campanes llunyanes com un temps llunyà.

Temps de temps a l’arrel del temps.


Paraula. Eco. Silenci.

La veu de la casa.

El respirar de les parets.

El bategar de la vida

quan sembla que no passi res.

Uns peus cansats, unes sabates gastades.

Un rellotge que em mira malament.

Els llibres, els que he llegit

i els verges de tapa endins.

La companyia d’un gos.

Una bicicleta recolzada a la paret.

Unes flors a l’àmbit de la finestra.

La vida indòmita, per això és vida.



Una espelma apagada. Sense flama.

El renec de la vida

que és el barret del dia.

Silenci entre els crits.

Aigua de pluja,

però el poema no floreix.

No fa flor.

Tot sembla terra erma.

Fotografies com una relíquia del temps.

El sostre sembla immens


sembla que caigui...


onatge


6 comentaris:

  1. Sort que les parets respiren....I si a més hi ha un ventilor al sostre amb aquelles aspes...Apa quin moment!Per reposar el que calgui :)
    Bon diumenge Onatge

    ResponSuprimeix
  2. Fantàstic!

    M'ha agradat moltíssim!

    Que passis un bon estiu!

    Jordi Cirach

    ResponSuprimeix
  3. Joana avui el ventilador va respirant aire... Gràcies per ser-hi.

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Gràcies pels teus elogis que digereixo amb mesura. Un bon estiu també per tu.

    Salut camarada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Hi ha moments erms en què la paraula és cantelluda i no es deixa pastar; aleshores el sentiment no troba oxigen i boqueja com els peixos fora mar.
    Salut i terra

    ResponSuprimeix
  6. Francesc has resumit en poques i sàvies paraules el que jo he volgut dir...

    Salut camarada.
    onatge

    ResponSuprimeix