Tots els records a l’hamaca
sense temps ni sol ni lluna.
Tres records no fan una vida.
Temps de nit quan el silenci plora.
Camins sense nord, només pols i terra.
Sento campanes llunyanes com un temps llunyà.
Temps de temps a l’arrel del temps.
Paraula. Eco. Silenci.
La veu de la casa.
El respirar de les parets.
El bategar de la vida
quan sembla que no passi res.
Uns peus cansats, unes sabates gastades.
Un rellotge que em mira malament.
Els llibres, els que he llegit
i els verges de tapa endins.
La companyia d’un gos.
Una bicicleta recolzada a la paret.
Unes flors a l’àmbit de la finestra.
La vida indòmita, per això és vida.
Una espelma apagada. Sense flama.
El renec de la vida
que és el barret del dia.
Silenci entre els crits.
Aigua de pluja,
però el poema no floreix.
No fa flor.
Tot sembla terra erma.
Fotografies com una relíquia del temps.
El sostre sembla immens
sembla que caigui...
onatge
Sort que les parets respiren....I si a més hi ha un ventilor al sostre amb aquelles aspes...Apa quin moment!Per reposar el que calgui :)
ResponEliminaBon diumenge Onatge
Fantàstic!
ResponEliminaM'ha agradat moltíssim!
Que passis un bon estiu!
Jordi Cirach
Joana avui el ventilador va respirant aire... Gràcies per ser-hi.
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Gràcies pels teus elogis que digereixo amb mesura. Un bon estiu també per tu.
ResponEliminaSalut camarada.
onatge
Hi ha moments erms en què la paraula és cantelluda i no es deixa pastar; aleshores el sentiment no troba oxigen i boqueja com els peixos fora mar.
ResponEliminaSalut i terra
Francesc has resumit en poques i sàvies paraules el que jo he volgut dir...
ResponEliminaSalut camarada.
onatge