Des de que
era petit
que vaig sentint
la llegenda
d’algú que
va ser feliç,
no sé si per
casualitat
o per encert...
Tampoc sé
si tenia
els cinc sentits.
Em sembla
que va ser feliç
perquè va perdre
el manual d’instruccions
de la vida.
També m’han parlat
dels que són feliços
i no se n’adonen...
I els que busquen
la felicitat
com a desesperats.
I els que viuen feliços
i tan se’ls en fot
la felicitat.
onatge
em temo que al màxim que podem aspirar és a felici-tasts, que no està gens malament
ResponEliminaJesús tens raó. Però i quan és un tasts sense fàcil...?
ResponEliminaSalut camarada.
onatge
El millor manual d'instruccions de la vida és ens creem segons les nostres conviccions. No cal seguir-ne cap més, sols gaudir del pròpi.
ResponEliminaT'agrairia especialment hui que participares al bosc en defensa de la llengua.
Joana comparteixo el què dius...
ResponEliminaJa he fet la meua petita aportació a la "llengua...". No amago la llengua...
Des del far...
onatge