Hi ha qui
amb una fona d’or
va disparant
sentiments, sort
que la falsedat
que els acompanya
els esclafa abans
d’arribar a destinatària...
Segueix disparant
amb la fona d’or,
es pensa que l’etiqueta
de marca és amor...
Pobre ric
buit,
baix,
tou,
inútil,
marrà,
sapastre,
FALS!
El pots acabar tu...
onatge
ja ho diuen que no és or tot el que lluu i que molts amaguen la buidor sota una cuirassa d'etiquetes de marca. Per sort no tothom és així. Bon estiu.
ResponEliminaAmor de fireta, sentiments de pa sucat amb oli, res...
ResponEliminaJoan gràcies per ser-hi...
ResponEliminaSalut camarada.
onatge
zel ja saps que hi ha molts fantasmes a fona d'or...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
Fal•laciós il•lusori que projectes lluentós emboirades, esfondrant sentiments en l’abisme de falses mirades.
ResponEliminaPobre fona d’or de sofre i ferro.
Una abraçada des del mar argentat de Sinera.
Sort que aquesta mena de fones s'asemblen als boomerangs i acaben tornant allò que llencen.
ResponEliminaM'ha agradat la continuació de la Maria Consol, des de Sinera (molt a prop d'aquí, no sé si a prop del far).
Gràcies pel teu comentari, Sílvia. M’agrada la poesia i, en els meus comentaris, sempre procuro aportar el meu granet de sorra poètic en tot allò que escric.
ResponEliminaVeritablement les nostres viles són molt properes. De Sinera a Cabrera només hi ha un pas.
Una abraçada des de la meva platja de Sinera
no em sabre pas :( pero t'envio una forta abraçada, i un peto, que nomes persones com tu, ho rebran com cal :)
ResponEliminaMaria Consol gràcies per les teves abraçades poètiques...
ResponEliminaDes del far...
onatge
Sílvia gràcies per ser-hi. Aquestes "fones d'or" encara abundant molt i massa...
ResponEliminaDes del far...
onatge
Lucia per no saber-ne m'ha arribat una abraçada "gran angular" com el teu cor...
ResponEliminaDes del far...
onatge