dimarts, 24 d’agost de 2010

El sol serà el somriure...











Un dia el meu cos

serà la clau

per tornar a la terra...

El sol serà el somriure

als meus llavis de cendra,

la pluja serà la felicitat

als meus ulls sense mirada.


El temps serà

un rellotge de cendra

que anirà al pas del vent...

Les meves últimes llàgrimes

deixaran un camí sembrat.


El cor sempre serà

un fruit madur amb fred.

Els ocells volaran i em miraran.

L’olor del mar em despertarà...,

i navegaré amb la

barca de la nostàlgia


amb el timó d’avui...


onatge


8 comentaris:

  1. Els tres versos que enceten el poema són genials. Felicitats.
    Salut i Terra

    ResponSuprimeix
  2. Les llàgrimes sempre deixen un camí sembrat
    de tristeses i alegries,
    de records i felicitats.

    Deixen una empremta a la memòria, molt difícil d’esborrar.

    M’ha arribat...

    Una abraçada, des de Sinera.

    ResponSuprimeix
  3. Francesc procuraré no "engreixar-e...". Són d'aquells poemes que ara que el rellegeixo: en què estaria pensant. Gràcies.

    Salut camarada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  4. Maria Consol celebro que t'hagi arribat...

    Des del far una adaçarba.
    onatge

    ResponSuprimeix
  5. Molt bo! Boníssim. Fa goig veure que hi ha coses que no canvien. I si canvien, sempre és per a ser millor.
    Una abraçada, poeta onatge! ;)

    ResponSuprimeix
  6. Preciós, espero que aquest cor fred s'elcalfi....

    ResponSuprimeix
  7. Joan no em diguis aquestes coses. Quan he llegit "poeta onatge", me girat per veure qui hi havia al meu darrere... gràcies per ser-hi.

    Salut camarada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  8. Natàlia més que tenir el cor fred o trist és com una reflexió en veu alta... Com canta en Serrat: si avui plou demà farà bon dia... De tota manera aquest poema està escrit sobre un temps que m'ha d'arribar...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix