Un dia el meu cos
serà la clau
per tornar a la terra...
El sol serà el somriure
als meus llavis de cendra,
la pluja serà la felicitat
als meus ulls sense mirada.
El temps serà
un rellotge de cendra
que anirà al pas del vent...
Les meves últimes llàgrimes
deixaran un camí sembrat.
El cor sempre serà
un fruit madur amb fred.
Els ocells volaran i em miraran.
L’olor del mar em despertarà...,
i navegaré amb la
barca de la nostàlgia
amb el timó d’avui...
onatge
Els tres versos que enceten el poema són genials. Felicitats.
ResponEliminaSalut i Terra
Les llàgrimes sempre deixen un camí sembrat
ResponEliminade tristeses i alegries,
de records i felicitats.
Deixen una empremta a la memòria, molt difícil d’esborrar.
M’ha arribat...
Una abraçada, des de Sinera.
Francesc procuraré no "engreixar-e...". Són d'aquells poemes que ara que el rellegeixo: en què estaria pensant. Gràcies.
ResponEliminaSalut camarada.
onatge
Maria Consol celebro que t'hagi arribat...
ResponEliminaDes del far una adaçarba.
onatge
Molt bo! Boníssim. Fa goig veure que hi ha coses que no canvien. I si canvien, sempre és per a ser millor.
ResponEliminaUna abraçada, poeta onatge! ;)
Preciós, espero que aquest cor fred s'elcalfi....
ResponEliminaJoan no em diguis aquestes coses. Quan he llegit "poeta onatge", me girat per veure qui hi havia al meu darrere... gràcies per ser-hi.
ResponEliminaSalut camarada.
onatge
Natàlia més que tenir el cor fred o trist és com una reflexió en veu alta... Com canta en Serrat: si avui plou demà farà bon dia... De tota manera aquest poema està escrit sobre un temps que m'ha d'arribar...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge