dijous, 12 d’agost de 2010

Des de la profunditat...


Pouem sinceritat des de

la nostra profunditat.

I ens mirem al mirall de la vida,

i ens preguntem qui som,

de vegades voldríem veure la vida

des de darrera el mirall,

sense l’ombra de la pròpia vida.

Quan es trenca el mirall

hi ha mil camins per seguir.


Comencem a dubtar de la veritat

traspassada de pares a fills.

Sóc un adjectiu determinant,

o només una conjugació de verb.

Només sé que comparteixo paraula amb tu,

accentuem la vida, sense arribar a unir.


M’agradaria conèixer al desconegut

que hi ha en la meva ombra.

Estimo el sol que m’escalfa el cor,

i la lluna que m’encén la nit.

Jo davant del mirall,

no em pregunto res, tot és vida...


onatge


7 comentaris:

  1. He arribat al far. Un dels bocins del mirall trencat m'hi ha dut. S'hi està bé.

    ResponSuprimeix
  2. Ostres! La paraula de pas que m'ha sortir en fer el comentari ha estat 'furer'. Espero que sigui 'el lloc on hom guarda la fura'

    ResponSuprimeix
  3. La VERITAT no pot ser mai motiu de dubte, gran cosa la veritat... portadora de conflictes amb el nostre jo més profund... l'ego s'en ressenteix. Maleït ego!!
    Bon dia, una abraçada ONATGEMENT.

    ResponSuprimeix
  4. Una mirada diferent,ens dóna una altra visió de les coses. Tal vegada llavors podem percebre fins i tot el que ens és desconegut.

    ResponSuprimeix
  5. Sílvia celebro que et trobis bé al far, estàs a casa teva...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. contraclaror i què és la veritat...?

    Una abraçada amb ment onatge.

    ResponSuprimeix
  7. Pilar tens raó, cal mirar-se les coses més d'una vegada o mossegar-se tres vegades la llengua...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix