Pouem sinceritat des de
la nostra profunditat.
I ens mirem al mirall de la vida,
i ens preguntem qui som,
de vegades voldríem veure la vida
des de darrera el mirall,
sense l’ombra de la pròpia vida.
Quan es trenca el mirall
hi ha mil camins per seguir.
Comencem a dubtar de la veritat
traspassada de pares a fills.
Sóc un adjectiu determinant,
o només una conjugació de verb.
Només sé que comparteixo paraula amb tu,
accentuem la vida, sense arribar a unir.
M’agradaria conèixer al desconegut
que hi ha en la meva ombra.
Estimo el sol que m’escalfa el cor,
i la lluna que m’encén la nit.
Jo davant del mirall,
no em pregunto res, tot és vida...
onatge
He arribat al far. Un dels bocins del mirall trencat m'hi ha dut. S'hi està bé.
ResponEliminaOstres! La paraula de pas que m'ha sortir en fer el comentari ha estat 'furer'. Espero que sigui 'el lloc on hom guarda la fura'
ResponEliminaLa VERITAT no pot ser mai motiu de dubte, gran cosa la veritat... portadora de conflictes amb el nostre jo més profund... l'ego s'en ressenteix. Maleït ego!!
ResponEliminaBon dia, una abraçada ONATGEMENT.
Una mirada diferent,ens dóna una altra visió de les coses. Tal vegada llavors podem percebre fins i tot el que ens és desconegut.
ResponEliminaSílvia celebro que et trobis bé al far, estàs a casa teva...
ResponEliminaDes del far una abraçada.
onatge
contraclaror i què és la veritat...?
ResponEliminaUna abraçada amb ment onatge.
Pilar tens raó, cal mirar-se les coses més d'una vegada o mossegar-se tres vegades la llengua...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge