dilluns, 9 d’agost del 2010

No puc dir que t'estimo...


No puc dir que t’estimo,

vas dintre meu,

veig sortir el sol

i et sento amb mi,

si veig la posta de sol,

et trobo a faltar.


Del pany de l’amor

tu i jo en som la clau.

Hem plorat i hem rigut,

potser és el que ens fa ser humans.

I tenim fred i sentim

el sol a la pell.


Hi ha paraules i fets

que se’ls ha endut el vent,

però tenim herència i testament

escrits a la pell.

En la nit som flama,

i en la claror som abraçada.


Som vi de vida

i n’humiteja’m els llavis

a poc a poc.

Crido el teu nom,

i ressona en el meu eco.


Ets l’aire del meu món...


onatge

8 comentaris:

  1. "Del pany de l’amor
    tu i jo em som la clau."

    Un pou de sentiments que ens porten per una espiral de vida. Poques paraules que ho diuen tot.
    Fantàstic !!

    Des de Sinera, una abraçada.

    ResponElimina
  2. Indispensable per viure i per sentir!

    ResponElimina
  3. Carme que ens acompanyi sempre la brisa...

    Des del far una abraçada fresca.
    onatge

    ResponElimina
  4. Maria Consol que d'aqeust pou de sentiments en poguem beure sempre...

    Des del far una abraçada fresca.
    onatge

    ResponElimina
  5. Joana que ens acompanyi sempre el bosc dels somnis...

    Des del far una abraçada fresca.
    onatge

    ResponElimina
  6. Si deixa herència i testament... és un vi de bona anyada. Però si crides el seu nom i ressona en el teu eco, és una lluita sorda.

    Amb el teu permis, et prenc un glop d'aquest AIRE.

    ResponElimina
  7. contraclaror teu és el glop i la brisa que engendra l'aire...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina