dimecres, 4 d’agost del 2010

Rosari, però vital...


Un

i un

suma

o resta?


Llum

i claror

igual

a flama?


El foc

sempre

crema?


Cada

camí té

un destí?


El mar

dels sentiments

viatge

o naufragi?


Dona

i home,

de dos diàlegs

podem fer

una sola

conversa?


Home

i estupidesa

de vegades

tenen la

mateixa

barba.


Entre

cel i terra

el divorci

de sempre.


Ferides

sense tall,

les més

doloroses.


Qui no

sap escoltar

no sap parlar.


La societat

emborratxada

d’ego,

de ressaca

permanent.


Les campanes

del campanar

haurien de callar

i ser més discretes...

El campanar,

no crec en les

ereccions de fe.


Gastar un

quaranta tres

de sabates

no vol dir

tenir bon peu...


Nuesa

no és res més

que natura

en estat pur

malgrat que

una mala educació

de creences

i religió...

ens han omplert de

diòptries de

pecat i de por.


La sexualitat

ha de ser

en la llibertat

de les dues

-o més-

persones sense

la mà ni

del Papa

ni del papà...


La política

sembla una

vaca cega

que va cagant

sense mirar

on ho fa...

fa temps

que ens volen

decapitar

els ideals.

Sort que al

cor del poble

no hi poden

legislar.


Diners

sempre

fan pudor.


Nas,

com més

llarg

millor,

si saps

veure més

enllà del

teu nas...


Manipulació,

ara fins i tot

hi ha el carnet

del manipulador...


Ser idiota

no m’importa,

el més greu

es que ho decretin

que sóc idiota.


Cafè,

curt,

tassa,

petita,

de porcellana,

sense sucre,

amb crema

aroma i cos...


Llavis i temps.

Sense pressa

un plaer.


Avellanes sí,

però del camp

de Tarragona.


A la pinta

sempre hi ha

algun cabell,

de vegades

rissat...


Terra.

A la terra

bones arrels

o males herbes.


Imaginació

és il·lusió,

o la il·lusió

és imaginació?


De la brisa

els seus llavis.

De la boira

la bufanda.

De l’amor

la imaginació...

Del desig

la carícia.

De la realitat

el somni.

De viure,

la il·lusió.


Cada camí

amb les

seves pedres.


Rosari,


però vital...


onatge

5 comentaris:

  1. Acabes d'escriure unes quantes veritats.

    ResponElimina
  2. També has deixat un bon rosari per a la meditació. Cadascú que traga les seus conclusions.
    Salut.

    ResponElimina
  3. Albert, gràcies, però ja veus que serveix de ben poca cosa...

    CALPURNI, llàstima que les conclusions no treguin a ningú.

    Camarades, amunt i CRITS!
    onatge

    ResponElimina
  4. Prenc nota del cafè...I de la resta.

    ResponElimina
  5. Pilar el cafè és un plaer... i compartit, encara més...

    Des del far una abraçada.
    onatge

    ResponElimina