Avui
el poema
s’ha posat
perfum de boira.
Un polsim
de lluna.
L’abraçada
del mar.
Una estrofa
que ha dut
el vent.
Herències
duna sola vida.
Ulls oberts a
endavant...
onatge
Endavant, endavant sempre amb els ulls ben oberts i les parpelles plenes de llum de capvespre, sempre endavant amb les mans ben esteses no fos cas que ensopeguem de tanta claror perquè de vegades vivim a cegues...
Elvira FR
I també avui el temps s'ha posat perfum de setembre, i la llum estrena poc a poquet unes noves tonalitats inusitades i precioses.
galionar
Perfum de boira aromatitzant misteris,
mentre la marinada ens porta rumb
al poema, amb ulls oberts cap el mar.
Bany de mitja lluna, amaga els amants.
Maria Consol
