Pescaré boires amb els peixos,
farem companyia a les petxines
i deixarem que el pas del
temps vagi depurant les metzines.
Jauré a la sorra amb
les barques cansades.
Faré tortells de boira
sense sucre.
Obriré els pulmons
per enriquir-me de l'olor de mar.
Alegraré els ulls de la sípia.
El lluç farà el pinxo,
el rap serà el senyor.
Alliberaré paraules de la xarxa
Faré una foguera i cremarem
tots els sagrats bruixots.
La gamba serà la gamba.
La boira serà la gran bufanda.
El pas del temps serà
un rosari etern, sense cap pressa.
Ens protegirem tots entre
la sorra i les roques.
Hi haurà cafè per tothom
amb sucre de paraules.
El mar serà la cançó profunda.
Potser trobaré a faltar
la teva besada, tal
vegada no hi seràs.
Potser em miraràs
amb ulls d'indiferència.
Serem fred del fred.
La nit serà llarga
o serà curta això tan és,
serà nit...
onatge
Hola Ontage,
ResponEliminasóc la 1era, quin luxe!...sembla que les onades m'han portat aviat, cosa que agraeixo, doncs m'ha agradat en especial la poesia. Esmentes un cosa en especial, que és potser el pitjor que li pot passar a un humà: trobar-se de sobte, amb la mirada de la indiferència...
Una cálida abraçada des del Pacífic!
T'agafe el café ensucrat de paraules, a veure si així m'espavile...
ResponEliminaHola vitta, les ones sempre hi són però l'onatge no sabem mai on ens porta...
ResponEliminaAmb els anys els vidres de les ulleres retornen la mirada d'indiferència a qui la dóna...
Una abraçada des de la brisa del mar.
onatge
Hola noves flors, el cafè sempre està a punt, estàs a casa teua...
Una abraçada des del far.
onatge