Més resplendent...
M’agrada la lluna
sense el perfum de la gent.
Caminar per la sorra
sense pressa sense gent.
I la lluna més lluna
em desperta la marea
de l’onatge que duc a dins...
Llunàtic per amor
i per convicció.
Què passa...?
Em pensava...
onatge
La lluna és pergamí,
l'onatge la tinta.
La nit, flor del jardí.
Isabel
Perfum de lluna
no pas de gent
passes de sorra
ben lentament
i creix l'onatge
serenament...
Carme
El llunàtic onatge, pentina la sorra i la guarneix de petxines, com si fos el cabell d'una sirena. Era una nit de lluna, blanca i serena.
Pilar
La lluna és pergamí,
ResponEliminal'onatge la tinta.
La nit, flor del jardí.
Perfum de lluna
ResponEliminano pas de gent
passes de sorra
ben lentament
i creix l'onatge
serenament...
El lunàtic onatge, pentina la sorra i la guarneix de petxines, com si fos el cabell d'una sirena. Era una nit de lluna, blanca i serena.
ResponEliminaIsabel, Carme, Pilar gràcies pel vostre camí que usw ha dut fins aquí...
ResponEliminaTres abraçades des del far.
onatge
i no la pots deixar de mirar i contemplar!!!
ResponEliminaHola rits, és veritat la lluna sempre té un nou atractiu, una nova seducció...
ResponEliminaDes del far.
onatge