El que és passat, ha fugit;
i el que esperes, no hi és.
Però el present és teu.
Proverbi Àrab
El passat és un foc
que ja no té flama,
ja no et pot donar caliu.
Ahir és un temps sense rellotge,
una mar sense onades,
és un pa sense molla,
una aigua que no
et pot calmar la set.
L’ahir no té camí,
però si tu vols t’hi pots perdre...
El pressent és l’aire que respires,
l’amor que et fa dansar,
les llàgrimes que gronxes
al trapezi de la tristesa,
els somriures d’alegria,
les il·lusions que donen
galop a la sang,
El present és una flor
que els seus pètals
només t’abrigaran ara...
No t’oblidis de viure el present ara,
no ho deixis per demà.
Demà sempre és un temps
massa tard que no arriba mai.
Ara ets tu i el teu present...
onatge
gràcies, onatge, per ubicar-me.
ResponEliminaIsabel, de moment en llegir-te m'he tombat per veure qui hi havia al meu darrera... Gràcies a tu per ser-hi.
ResponEliminaDes del far una birsa suau.
onatge
i xq ens és tan fàcil perdre'ns en el passat? ens ho hem de repetir tan això de viure el present
ResponEliminaEl present és la vida real, la resta, passat i futur són fantasmes o miratges... però de tot s'ha d'aprendre, fins i tot dels fantasmes ...
ResponEliminauna abraçada, onatge
rits no sé ben bé perquè és així, hi ha qui el passat el mitifica, jo sóc dels que pensa que el passat passat està...
ResponEliminaDes del far.
onatge
Carme estic d'acord amb tot el que dius... -consti que no és per fer la pilota-.
ResponEliminaDes del far.
onatge
Les passes que dono ara m'ajuden a fer camí, però no renego de les que he fet abans i m'han dut fins aquí...Les que donaré...no sé.
ResponEliminaHome, onatge... espero que no, mai no m'ha agtadat que em facin la pilota... :)
ResponEliminaDona Carme, ja saps com sóc..., deu ser el vent de mar...
ResponEliminaDes del far.
onatge