dilluns, 5 de juliol del 2010

A l'enclusa del silenci...


Publicat a Itineràncies Poètiques.



Per sempre?

No sé si és un temps

o una condemna...


Per camins i dreceres

per mars i muntanyes...


Però sempre estàs

lluny o absent

del meu viatge...


Martelleges el meu

cor a l’enclusa del silenci...

onatge


2 comentaris:

  1. Hi ha vegades que tenim la sensació de no poder abasatar mai a algú...

    ResponElimina
  2. Isabel el teu silenci també parla.

    Una abraçada des del far.
    onatge

    S.N.És veritat, no podem arribar a tothom.
    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina