Publicat a Itineràncies Poètiques.
Per sempre?
No sé si és un temps
o una condemna...
Per camins i dreceres
per mars i muntanyes...
Però sempre estàs
lluny o absent
del meu viatge...
Martelleges el meu
cor a l’enclusa del silenci...
onatge
dilluns, 5 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hi ha vegades que tenim la sensació de no poder abasatar mai a algú...
ResponEliminaIsabel el teu silenci també parla.
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
S.N.És veritat, no podem arribar a tothom.
Una abraçada des del far.
onatge