diumenge, 18 de juliol del 2010

Tinc fred de tu...


Tinc fred de tu.

Tinc el fred

que no surt

al mapa del temps...

Tinc flama de tu,

i sento i cremo

amb el foc de viure...

Enterro les cendres,

la terra en parirà

nova vida,

nous freds

i noves flames.

Tot retorna

al mateix foc...



onatge


Publicat per a
Etiquetes de comentaris:

15 comentaris:

  1. zel18 de juliol del 2010, a les 20:30

    Quin goig aquesta expressió, "tinc fred de tu", més que ganes, ànsia, desig...

    ResponElimina
  2. Carme Rosanas18 de juliol del 2010, a les 20:50

    Sí, penso com la Zel, és preciosa aquesta expressió...

    ResponElimina
  3. onatge18 de juliol del 2010, a les 20:55

    zel, Carme, qui no té fred de ningú, és insensible... A mi també m'agrada molt "tinc fred de tu".

    Dues abraçades des del far.
    onatge

    ResponElimina
  4. novesflors18 de juliol del 2010, a les 22:07

    A mi també, m'agrada aixó de "tenir fred d'algú", molt bonic.

    ResponElimina
  5. Antònia18 de juliol del 2010, a les 23:01

    M'apunt al carro, també m'ha agradat molt aquesta expressió. Havia sentit, tinc fam de tu, tinc sed de tu... però tinc fred de tu... està molt bé.

    ResponElimina
  6. Pilar18 de juliol del 2010, a les 23:04

    Segons qui se m'acosti jo també patixo d'aquest fred...Et superes, Onatge!

    ResponElimina
  7. onatge19 de juliol del 2010, a les 11:04

    noves flors, Antònia, Pilar, si no tenim fred "d'algú" seria com estar morts en vida... I sempre hi ha un caliu a compartir. Gràcies pel vostre...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  8. LUA COACH19 de juliol del 2010, a les 11:23

    Exactament des de quin far escrius Onatge?

    ResponElimina
  9. onatge19 de juliol del 2010, a les 11:37

    Lua escric des d'un far que sempre fa arribar a bon port...

    Des del mar.
    onatge

    ResponElimina
  10. LUA COACH19 de juliol del 2010, a les 11:51

    Estic una mica desconcertada. L'atzar m'ha dut a una comunitat blocantil extremadament poètica i sensible. No se si estaré a l'alçada :)

    ResponElimina
  11. Mònica19 de juliol del 2010, a les 11:53

    Preciosa exaltació de la Gaia! La terra em parirà, gran expressió.

    Em demano com estan els aires avui al teu far. Bon dia tinguis!

    ResponElimina
  12. onatge19 de juliol del 2010, a les 11:53

    Ai l'atzar... Estar a la meva alçada no et costarà gens... I pel que fa a la "comunitat blocantil", és com una gran família...

    Des del mar.
    onatge

    ResponElimina
  13. onatge19 de juliol del 2010, a les 11:57

    Mònica bufa una lleugera brisa..., el mar està calmat, el cel està una mica enteranyinat...La setmana començada...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  14. MARIA FORS19 de juliol del 2010, a les 12:57

    Sentiments oposats que ens porten per camins de follia, retrobant-se en un mateix indret, fonent-se en una única sensació.

    Felicitats Onatge,

    Maria Consol

    ResponElimina
  15. onatge19 de juliol del 2010, a les 15:27

    Hola Maria Consol, "fonent-se en una única sensació". Sensació real que porta a sentir fred de...

    Des del far.
    onatge

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)