A la mort no li besaré els llavis,
però ella em robarà el cor...
*
Quan la mort vingui
a segar-me amb la seva dalla,
només desitjo que
estigui ben esmolada...
*
L’amor és una flor
però n’has de saber
veure tots els pètals...
*
El silenci és una joia
però no el busquis
en una joieria...
*
La solitud és un bàlsam
pel pit, i tanta gent
que li tenen por..
*
Els diners no són res, i encara
menys quan algú els atorga
un valor que no és...
*
Quan algú diu: T’estimo
i l’altre diu ”jo també”,
potser només estima el primer..
onatge
Desgranes cada baula d'aquesta cadena que uneix
ResponEliminala vida amb la mort passant per l'amor...
Hola Isabel, tot està en el mateix camí...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
he pensat moltes vegades en aquest "Jo també" i crec que està bé que li donis un marge de dubte, però... fa rumiar.
ResponEliminaCarme, segurament que depèn del to amb que es diu..., del moment, de la flama del ulls de qui diu "jo també". Rumiem...
ResponEliminaDes del far.
onatge
A mi m'agradaria que sempre fessin com en una cançó que és deia "Sellado con un beso"...Aquesta resposta és la millor.
ResponElimina