divendres, 9 de juliol del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Guai!!!
ResponEliminaOmplim la xarxa d'AQUESTA IDEA... QUE VAGI FENT LLAVORS ARREU!
ResponEliminaI tant que ho és!
ResponEliminaM'agrada el teu poema visual :-)
Visca Catalunya Lliure!
Salutacions cordials.
Rita, del Paraguai...
ResponEliminaCarme, només ens queda la llavor...
Fina gràcies per ser-hi.
Una abraçada des del far.
onatge
La llavor la guardem molt bé, onatge, molt bé...creure-hi i lluitar és el que cal...
ResponEliminaClaret com l'aigua.
ResponEliminaHi ha qui no vol enterar-se...
Impressionant la manifestació, aquesta tarda. Fins quan podran fer veure que no senten el nostre crit...?
ResponEliminazel, xica i galionar gràcies per ser-hi. Aquesta tarda he anat a la manifestació. Ha estat una festa. S'ha fet una mica pesat pels milers i milers de persones, però ha estat una FESTA. Però no crec que hi hagi ningú votat pel poble -ja no dic polític, perquè no en veig, només veig gent afamada de poder...-, que sapiga conduir la voluntat de Catalunya.
ResponEliminaUna abraçada catalana.
onatge