A la pell,
el poema,
sota la pell,
el gran vers...,
al cervell,
la rima,
i al cor la
gran metàfora...
A la flor
de viure
cada pètal
és una energia.
Cada cèl·lula
engendra
el ball de viure ...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Dansem, dansem, que estem vius.
ResponEliminaSí noves flors, Visca la dansa de VIURE...
ResponEliminaDes del far.
onatge
així m'agrada! optimista...
ResponEliminaIsabel, de fet sóc optimista, però m'agrada el desequlibri entre el seny i la rauxa...
ResponEliminaDes del far.
onatge
I que la poesia no deixi cap cèl·lula indiferent, ni del cos ni de l'esperit.
ResponEliminaLes cèl-lules dansen marcant el ritme del poema, al compàs dels pensaments.
ResponEliminagalionar la poesia és de les poques coses que no es poden regular o prohibir per DECRET, per sort.
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Pilar, tu ho has dit, els pensaments marquen el ritme...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Jo crec que al cor sí que és on viuen les metàfores.
ResponEliminaParaules molt encertades i belles.
Natàlia gràcies per ser-hi.
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge