Intent de poema publicat a Itineràncies Poètiques.
El dibuix és de la Carme Rosanas. Gràcies.
Consola? Què consola,
la posta de sol,
l’espera d’un sí o d’un no...,
les llàgrimes que
que vesteixen el poema,
la nuvolada que em
sembra de pluja,
el silenci que em penetra
fins la profunditat més profunda,
el teu nom escrit a
les aigües del mar...,
caminar per la sorra
sense trobar les petjades,
escriure i més escriure
perquè respiri el dins
que s’ofega...
onatge
Això és més que un intent! Està molt ben aconseguit!
ResponEliminaDoncs difícilment seràs un home desconsolat durant gaire estona, onatge, si hi ha tentes coses que et consolen...
ResponEliminaEl dibuix, preciós.
Una abraçada.
Escriure el que respires dins...Conec aquest consol.
ResponEliminaUn poema preciós. Està molt bé aturar-se a pensar en les coses que ens poden consolar en un moment determinat. Un poema amb una imatge càlida que transmet pau i benestar. El silenci i la mar, vitals per al poeta.
ResponEliminaAlbert B.iR.S'agraeix el comentari benevolent.
ResponEliminaSalut.
onatge
galionar, tens raó, mentre tingui un llibre, paper, i veure la mar...
Una abraçada des del far.
onatge
Pilar, respirem del mateix aire...
Una abraçada amb la brisa.
onatge
Antònia, és veritat sense la mar, em seria difícil..., el far, les barques, la sorra, la lluna...
Una abraçada ran de mar.
onatge