dijous, 22 de juliol del 2010

Fins que surti el sol...


La fotografia és de la meva filla, “lectura...”.


Potser només el temps

que estimem és el

temps que vivim...


Al pentagrama de la nit

tot hi té la seva música,

la seva cançó i desig...


El silenci busca

la seva carícia,

i l'amanyac dolç

no té pressa, fins

que no surti el sol...


onatge

6 comentaris:

  1. la fotografia és impressionant.
    les paraules, precioses, com sempre!

    ResponElimina
  2. Millor no tenir pressa... fins que surti el sol i després tampoc... :)

    ResponElimina
  3. ..o potser no hi temps. Potser, tan sols, el que hi ha del temps és l'ARA.

    Gràcies

    ResponElimina
  4. El temps que estimem és el que millor vivim.

    ResponElimina
  5. rits, Carme, anna i noves flors, gràcies per ser-hi, compartim una manera de veure i sentir el món, la vida...

    Quatre abraçades des del far de la sinceritat.
    onatge

    ResponElimina
  6. Tens raó, Onatge. Què és la vida sense estimar. Que s'allargui la nit!

    ResponElimina