La fotografia és de la meva filla, “lectura...”.
Potser només el temps
que estimem és el
temps que vivim...
Al pentagrama de la nit
tot hi té la seva música,
la seva cançó i desig...
El silenci busca
la seva carícia,
i l'amanyac dolç
no té pressa, fins
que no surti el sol...
onatge
la fotografia és impressionant.
ResponEliminales paraules, precioses, com sempre!
Millor no tenir pressa... fins que surti el sol i després tampoc... :)
ResponElimina..o potser no hi temps. Potser, tan sols, el que hi ha del temps és l'ARA.
ResponEliminaGràcies
El temps que estimem és el que millor vivim.
ResponEliminarits, Carme, anna i noves flors, gràcies per ser-hi, compartim una manera de veure i sentir el món, la vida...
ResponEliminaQuatre abraçades des del far de la sinceritat.
onatge
Tens raó, Onatge. Què és la vida sense estimar. Que s'allargui la nit!
ResponElimina