Amb llàgrimes de foc
vas cremar el poema.
Sortia el foc de dintre teu.
Volies agafar el poema
amb les teves mans
i només abraçares cendra...
De vegades t’ofegues
en el mar del teu viatge.
El teu fred interior
glaça les roses.
La flor de la teva carícia
no duu pol·len...
La soledat ha anat
segant el teu interior,
no et quedarà cap espiga
per fer-ne pa de vida.
Que cap dol no vesteixi
de negre la teva pell blanca...
Camina descalça ran de mar
sentiràs el nord de tants viatges,
i la força del mar que
t’acompanyarà anar endavant.
onatge
Em quedo amb els bons desitjos de la darrera estrofa... això del fred interior... a mi també em glaça!
ResponEliminaNo vull que la soledat interior, segui i no quedi cap espiga, paraules que fan pensar, que hem de reeixir-nos i mirar cap enfora.
ResponEliminaOnatge, et dediques a la poesia? o és només un hobby?
Què deu fer nèixer el fred interior?
ResponEliminaEl poema és bonic i té missatge, però que trista es deu haver quedat la dona a qui adreces aquests versos, oi?, sabent que glaça les roses, que les seves carícies són ermes, que no li queda cap espiga per fer fructificar...
ResponEliminaUna abraçada una mica més alegre.
La primera estrofa penso diu molt de certs moments que, tal vegada, hem viscut en aquesta vida. M’agrada. Tots plorem llàgrimes de foc amb la solitud endinsada a l’ànima.
ResponEliminaDes de Sinera...
M'han agradat molt aquestes paraules
ResponEliminaCarme, que els bons desitjos et floreixin en flor...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Natàlia gràcies per ser-hi. No, no em dedico a la poesia. Escriure m'ha salvat del psiquiatra...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Pilar, no sé ben bé què és el que fa néixer el fred interior, suposo que si t'afusellen els sentiments reiterades vegades..., t'ho pot fer néixer. I per damaunt de tot, depèn de l'actitud de la persona...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
galionar de vegades la vida és gel pur... sovivnt només depèn de nosaltres què fem..., si ens deixem abraçar pel fred o el combatem amb caliu interior...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Maria Consol, ja veus que el poema podria ser de qualsevol persona d'un dia qualsevol...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Lua celebro que t'hagin agradat les paraules.
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge