Intent de poema publicat a Itineràncies Poètiques.
El cel de nit és de la Carme Rosanas. Gràcies.
Qui no està
malalt d’amor...?
Però és tan
dolça la ferida
ni que la sang
taqui el poema...
T’estimo, no sé
si em curaré,
però t’estimo.
Tot porta la
teva lluna i el teu sol...
I en el silenci
escolto la cançó
de les teves paraules.
I l’eco del silenci
em porta silenci . . .
onatge
Hauràs de treure les paraules de l'encapçalament, això d'intent de poema... Això que escrius són poemes, no intents...
ResponEliminaAquest també m'ha agradat molt, i la interrogació retòrica del principi és ben certa, i qui no està malalt d'amor? Bona nit.
Antònia no sé què deus haver llegit... Però gràcies, i més venint de l'altra banda del far...
ResponEliminaUna abraçada amb la brisa de mar.
onatge
hehe, veig que no m'has entès. Quan dius que és un intent de poema, abans de començar el poema, trob que el que escrius és poesia i no un intent de poesia. De totes maneres, això demostra la teva senzillesa i humilitat, bona cosa. Salutacions des de l'altra banda del far.
ResponElimina