Nosaltres serem el camí
perquè ja som drecera...
La rosada serà
el nostre accent.
Descobrirem camins de vida
humits de passió...
La lluna vetllarà
els nostres sembrats...
onatge
La riquesa del silenci no vull malbaratar-la amb les meves paraules ni tan sols que siguin l'aixada que llauri la teva consciència, només que el petit eco del silenci t'arribi a través d'elles. Que el fruit de la vida sigui compartir el viure...
Un poema breu, concís i ple de llum. M'agrada...
ResponEliminaAntònia deu ser que em llegeixes amb bons ulls. L'únic que puc dir és que sempre escric des de dins de la profunditat...
ResponEliminaBona nit.
onatge