Poema publicat a Itineràncies Poètiques.
Solitari el vent que m’arriba,
i el poema que escric en solitari...,
i el somni que es desperta
al coixí solitari.
Solitari amb la solitud,
amb la companyia dels pètals
de les flors solitàries...
En companyia de l’eco
que m’arriba... i m’abraça.
Solitari amb la ferida de viure
que només la calma la carícia...
onatge
Doncs jo també podria dir-ho:
ResponEliminaSolitària amb la ferida de viure
que només calma la carícia...
Bona nit, onatge
Carme ja ho veus, tothom tenim coses en comú. També podríem dir que el crit de viure només el calma el silenci de la mútua companyia...
ResponEliminaSalut i llibertat.
onatge