El poema no
és inoxidable,
l’ataca el rovell,
té fred,
el penetra
la rosada,
trempa amb
la posta de sol,
acompanya,
respira solitud,
té el cap al
coixí del somni.
Jo tampoc no
sóc inoxidable...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
M'agrada, suau com la mar, dolç com la mel.
ResponEliminaFeia temps q no em passava pel blog, segueixes tan brillant com sempre Onatge :) un bes!
Qui estigui lliure d' òxid que tiri la primera pedra...
ResponElimina;)
Una abrazada d'una seguidora que, just dintre de 7 dies -el 27-, serà un any més enrovinada...
Res del que és viu es manté inalterable.
ResponEliminaLa natura, sempre en moviment, ens recicla constantment amb la saviesa de dir-nos, en silenci, que res continua igual per sempre.
ResponEliminaMaria Consol
Ari, em faràs sortir els colors...
ResponEliminaVitta, el rovell dels 27, VISCA!
Pilar, justa la fusta. Potser per això estem vius...
Maria Consol, com tu dius, la natura sempre és més s`vai que nosaltres...
Quatre abraçades per separat...
onatge
He fet un volt pel teu blog i m'ha agradat molt. Et felicito per les teves paraules
ResponEliminaNatàlia, benvinguda. Ja hauràs vist que estic tocat pel vent de mar i per la lluna... Gràcies pels teus elogis inmerescuts.
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge