dilluns, 19 de juliol de 2010

No és inoxidable...


El poema no

és inoxidable,

l’ataca el rovell,

té fred,

el penetra

la rosada,

trempa amb

la posta de sol,

acompanya,

respira solitud,

té el cap al

coixí del somni.


Jo tampoc no

sóc inoxidable...


onatge




7 comentaris:

  1. M'agrada, suau com la mar, dolç com la mel.


    Feia temps q no em passava pel blog, segueixes tan brillant com sempre Onatge :) un bes!

    ResponSuprimeix
  2. Qui estigui lliure d' òxid que tiri la primera pedra...
    ;)

    Una abrazada d'una seguidora que, just dintre de 7 dies -el 27-, serà un any més enrovinada...

    ResponSuprimeix
  3. Res del que és viu es manté inalterable.

    ResponSuprimeix
  4. La natura, sempre en moviment, ens recicla constantment amb la saviesa de dir-nos, en silenci, que res continua igual per sempre.

    Maria Consol

    ResponSuprimeix
  5. Ari, em faràs sortir els colors...

    Vitta, el rovell dels 27, VISCA!

    Pilar, justa la fusta. Potser per això estem vius...

    Maria Consol, com tu dius, la natura sempre és més s`vai que nosaltres...

    Quatre abraçades per separat...
    onatge

    ResponSuprimeix
  6. He fet un volt pel teu blog i m'ha agradat molt. Et felicito per les teves paraules

    ResponSuprimeix
  7. Natàlia, benvinguda. Ja hauràs vist que estic tocat pel vent de mar i per la lluna... Gràcies pels teus elogis inmerescuts.

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponSuprimeix