Som fràgils
molt fràgils
a la força dels elements.
Les promeses a la sorra
són esborrades per
un cop de mar
.Som una fulla de vida
als llavis del vent...
Ens fem ninetes d'horitzó
perquè la tempesta
ha desfet el dibuix.
A la deriva una
barca sense rems...
Esdevenim allò que som:
som petits petits
a la força trempada de la vida.
Després del gran silenci
obrim els ulls i mirem,
i anem apagant el gran
forat que se'ns
ha obert endinS.
onatge
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada