La fotografia té la maternitat de la filla que vam portar al món, "imagina't..."
Perfuma el poema
que escrivim a dos...
Que mai no ens quedi
el perfum de l’enyorament...
Els teus llavis
deixen penyora...
onatge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
llegint-ho ens arriben el perfum i la llum de la imatge... gràcies!
ResponEliminaEscriure un poema a dos, quin goig!
ResponEliminaCom deu ser el perfum de l'enyorament? No sé, prefereix el perfum del poema.
ResponEliminaSalut i poesia.
Isabel celebro que t'arribi el perfum i la llum...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Carme és veritat escriure el poema de viure d'estimar a dos...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Calpurni, el perfum de l'enyorament no t'abandona mai...
ResponEliminaSalut i paraules.
onatge
Sóc una enamorada dels perfums. Hi ha alquímies molt poderoses. Preciosa penyora.
ResponElimina