divendres, 23 de juliol del 2010

Penyora...


La fotografia té la maternitat de la filla que vam portar al món, "imagina't..."




Perfuma el poema

que escrivim a dos...

Que mai no ens quedi

el perfum de l’enyorament...

Els teus llavis

deixen penyora...



onatge

7 comentaris:

  1. llegint-ho ens arriben el perfum i la llum de la imatge... gràcies!

    ResponElimina
  2. Com deu ser el perfum de l'enyorament? No sé, prefereix el perfum del poema.
    Salut i poesia.

    ResponElimina
  3. Isabel celebro que t'arribi el perfum i la llum...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  4. Carme és veritat escriure el poema de viure d'estimar a dos...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  5. Calpurni, el perfum de l'enyorament no t'abandona mai...

    Salut i paraules.
    onatge

    ResponElimina
  6. Sóc una enamorada dels perfums. Hi ha alquímies molt poderoses. Preciosa penyora.

    ResponElimina