La fotografia és sensibilitat de la meva filla... -llums al mar-.
A la flama de la lluna
ressegueixo la metàfora
dels teus llavis...
A foc de sol busquem l’ombra.
Quan tu i jo foc i caliu
que importaran les cendres...?
A la llum de la teva mirada
només veig un camí...
I quan llum i ombra
fan un maridatge...,
tu i jo esdevenim llum
de totes les llum s...
onatge
Preciós! de veritat que el trobo molt bonic! M'agrada que la llum i l'ombra facin maridatge i també esdevenir llum de toers les llums...
ResponEliminaBonic poema, però amb el teu permís la fotografia avui s'emporta tots els mèrits. És maca, maca. Trobo que pare i filla podeu arribar molt lluny, unint sensibilitats.
ResponEliminaUna abraçada.
Carme si ens ho mirem bé, potser tot depèn del maridatge -tot i que també m'agradaria que se'n digués esposatge...-.
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
galionar és veritat no puc objectar res. La fotografia és d'ahir la nit, el mar que tu tan coneixes...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Quin poema més preciósssssssssss. M'ha agradat molt.
ResponEliminaLa imatge... Un autèntic espectacle nocturn.
Bona nit.
Antònia són paraules embastades amb fil de sentiments... I la imatge parla per ella sola...
ResponEliminaUna abraçda des del far.
onatge
Avui em decante per la filla. Una foto preciosíssima.
ResponEliminaQuan ets capaç de captar una fotografia com aquesta, només vol dir que, tu, ets la llum.
ResponEliminaÉs la seva llum.
Molt bé, tens una gran filla.
Felicitats, Onatge !
molta llum per sempre!
ResponEliminanoves flors, tot queda en família...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Maria Consol, sí, de fet la meva filla és foc i flama...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Isabel, i que les teves ninetes ho puguin veure...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Gràcies de la meva filla pels elogis de la fotografia.
La llum i l'ombra és complementen.Una no existeix sense l'altra.
ResponEliminaQuina foto més maca!