Borda un gos,
no pas més
que el seu amo...
Un capellà
crida a Déu,
Déu no crida
al capellà...
L’aire bufa,
però s’ofega
perquè no
sap respirar.
El que predica
i predica i torna
a predicar,
però no sap
reflexionar...
Quan el foc crema,
no estalvia
ni una flama...
El que posseeix
més i més diners,
en realitat
no té re s...
onatge
Benvolguda Montserrat, comparteixo completament el teu text i a més, tinc un gos que es diu Rallie igual que el de la foto.
ResponEliminaDiuen que son una raça agresiva i el meu, com que ha estat cuidat amb molt de carinyo, es més dòcil que moltes persones.
Un abraçada.
Hola Maria Rosa, t'he de dir que no em dic Montserrat... Pel que fa a la gossa tens raó, està considerada de raça perillosa..., però aquesta és molt carinyosa, els perillosos estan en despatxos.
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
ai els perillosos!... en despatxos, a la tele, als tribunals, als parlaments... aquests sí que mosseguen i fan mal...
ResponEliminaQuan el foc crema no estalvia ni una flama, una molt bonica manera de descriure la passió.
ResponEliminaIsabel, és veritat els perillosos estan a TOT arreu...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
noves flors, gràcies per ser-hi.
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Tot i que m'hi passo hores en un depatx, No és el meu costum ensenyar les dents...Somric.
ResponEliminaLes teves paraules són clares com l'aigua...Deu ser per això, que m'agraden.