dissabte, 31 de juliol del 2010

Ets nit i far...


Ets nit i far.

Ets fred i caliu.

I foc i cendra.

Brisa i vent.

Ets el bateig de

la meva carícia.


Proximitat i distància.

Ets poema i secret...

Ets dona i persona.

El gemec i el crit.


La veu i el silenci.

La paraula i el diàleg.


I només som el temps

que tenim per compartir,

i compartim o no.


I som la brasa que

fa viure sense cremar.

Som els enamorats

asseguts al penya segat.

I només som el

que volem ser.

I som en el ser...


onatge











3 comentaris:

  1. Ésser...Costa tant, si no ets en un altre...La invisibilitat tot ho conrea. Sort dels fars, en especial dels que ens il-luminen els dies i les nits, acudint sense mandra a la cta diària.

    ResponElimina
  2. Pilar comparteixo tot el què dius, però és que si "no SOM" què som...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  3. Si no som, no som res. Estem i prou.

    ResponElimina