A l’albada la rosada escriu
el poema a la meva pell,
sols ella i jo i el fred de l’hivern.
Deixo caure pedres a l’aigua tranquil·la
i escric paraules que només entenc jo.
Sentiments escrits damunt
la força de l’aigua.
La comunicació amb mi mateix.
El verb conjuga amb mi.
Escric el poema perquè
sigui camí, perquè sigui
font d’aigua clara i sinó
per calmar la set,
humitejar els llavis i l’esperit.
Sento el respirar de les flors,
la serenitat de la terra, no pas
la dels seus habitants.
Ara el meu viure va amb
el rellotge de la vida.
Sense dir cap paraula
els sentiments em vesteixen el cos,
em fan caliu a l’ànima,
i fan que la tendresa
sigui només tendresa.
És un espai i un temps
difícil de compartir.
onatge
són moments de calma, ritme i llum,
ResponEliminasón trossets del mirall que et recompon,
sou la terra i el mar, els mots i tu...
Et deixes acariciar per l'albada i escrius mots a l'aigua que es dilueixen en el teu interior...Les teves paraules són plenes de força, malgrat el silenci.
ResponEliminaDifícils de compatir potser, però se't pot acompanyar suposo...
ResponEliminaBona nit!
Isabel hi ha uns mots per a cada moment i una metàfora que és el vent que ens enlaira...
ResponEliminaDes del far.
onatge
Pilar, de vegades el meu interior...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Rita, la bona companyia no la nego mai. Gràcies per ser-hi...
ResponEliminaUna abraçada des del far.
onatge
Ai, les albes vora el mar, sempre portadores d'optimisme, com si també naixéssim juntament amb el dia que comença...
ResponEliminaUna abraçada més quecrepuscular, per contraposició i per l'hora.
Parla't tan com calgui, i escolta't també.
ResponEliminaT'escolto, i et llegeixo.
Una abraçada per compartir!
Preciós. Tothom tenim paraules que només entenem nosaltres, són petits espais nostres tot i que de vegades de forma sutil les necessitem compartir, de vegades pot ser difícil trobar amb qui compartir-les..
ResponEliminaT'animo a que ens segueixis deleitant amb els teus versos.
Salutacions
Dificils de compartir... tantes vegades, però ho provem i ho provem, i per això escrivim i per això ens llegim, per intentar compartir, encara que no es pugui. Però sempre es pot, en alguna mesura, potser d'aquest poema jo comparteixo un 40% perque ens uns quants versos m'hi trobo i una alt a persona es trobara en uns altres i ja compartim i si escriure et calma la set, llegir també pot calmar-la.
ResponEliminagalionar, que t'haig d'explicar de les albades vora el mar...
ResponEliminafanal blau, gràcies per escoltar-me i llegir-me...
Natàlia, gràcies pels teus ànims...
Carme, gràcies per aquest 40%...
Una abraçada per a cada una, des del far.
onatge
Són paraules, qui sap, d'un altre temps, que ara acudeixen a la teva ment, transcrivint moments, tal vegada, ja viscuts i que tornen a renéixer revifant sentiments.
ResponEliminaFins a la propera albada.