dilluns, 26 de juliol del 2010

A l'albada la rosada escriu el poema...



A l’albada la rosada escriu

el poema a la meva pell,

sols ella i jo i el fred de l’hivern.

Deixo caure pedres a l’aigua tranquil·la

i escric paraules que només entenc jo.

Sentiments escrits damunt

la força de l’aigua.

La comunicació amb mi mateix.

El verb conjuga amb mi.

Escric el poema perquè

sigui camí, perquè sigui

font d’aigua clara i sinó

per calmar la set,

humitejar els llavis i l’esperit.

Sento el respirar de les flors,

la serenitat de la terra, no pas

la dels seus habitants.

Ara el meu viure va amb

el rellotge de la vida.

Sense dir cap paraula

els sentiments em vesteixen el cos,

em fan caliu a l’ànima,

i fan que la tendresa

sigui només tendresa.

És un espai i un temps

difícil de compartir.



onatge

12 comentaris:

  1. són moments de calma, ritme i llum,
    són trossets del mirall que et recompon,
    sou la terra i el mar, els mots i tu...

    ResponElimina
  2. Et deixes acariciar per l'albada i escrius mots a l'aigua que es dilueixen en el teu interior...Les teves paraules són plenes de força, malgrat el silenci.

    ResponElimina
  3. Difícils de compatir potser, però se't pot acompanyar suposo...
    Bona nit!

    ResponElimina
  4. Isabel hi ha uns mots per a cada moment i una metàfora que és el vent que ens enlaira...
    Des del far.
    onatge

    ResponElimina
  5. Pilar, de vegades el meu interior...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  6. Rita, la bona companyia no la nego mai. Gràcies per ser-hi...

    Una abraçada des del far.
    onatge

    ResponElimina
  7. Ai, les albes vora el mar, sempre portadores d'optimisme, com si també naixéssim juntament amb el dia que comença...
    Una abraçada més quecrepuscular, per contraposició i per l'hora.

    ResponElimina
  8. Parla't tan com calgui, i escolta't també.
    T'escolto, i et llegeixo.

    Una abraçada per compartir!

    ResponElimina
  9. Preciós. Tothom tenim paraules que només entenem nosaltres, són petits espais nostres tot i que de vegades de forma sutil les necessitem compartir, de vegades pot ser difícil trobar amb qui compartir-les..
    T'animo a que ens segueixis deleitant amb els teus versos.
    Salutacions

    ResponElimina
  10. Dificils de compartir... tantes vegades, però ho provem i ho provem, i per això escrivim i per això ens llegim, per intentar compartir, encara que no es pugui. Però sempre es pot, en alguna mesura, potser d'aquest poema jo comparteixo un 40% perque ens uns quants versos m'hi trobo i una alt a persona es trobara en uns altres i ja compartim i si escriure et calma la set, llegir també pot calmar-la.

    ResponElimina
  11. galionar, que t'haig d'explicar de les albades vora el mar...

    fanal blau, gràcies per escoltar-me i llegir-me...

    Natàlia, gràcies pels teus ànims...

    Carme, gràcies per aquest 40%...

    Una abraçada per a cada una, des del far.
    onatge

    ResponElimina
  12. Són paraules, qui sap, d'un altre temps, que ara acudeixen a la teva ment, transcrivint moments, tal vegada, ja viscuts i que tornen a renéixer revifant sentiments.

    Fins a la propera albada.

    ResponElimina